Suposo que aquest article farà emprenyar més d'un o una, dins el col·lectiu de creadors d'arts escèniques d'aquesta ciutat; però a aquestes alçades de la pel·lícula poder dir el que penso em genera una satisfacció molt més gran que no pas la preocupació d'adquirir nous enemics disfressats d'amics.
Segons expliquen, avui es presentarà al regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona un manifest elaborat per una part del sector teatral de la ciutat, en què es detalla el descontentament d'una part de la professió cultural escènica envers alguns punts de les beques Kreas, que el Consistori gironí acaba de concedir.
En primer lloc, em resulta molt estrany que aquestes queixes es concretin en forma de manifest, un cop el resultat de les concessions ha sortit a la llum pública. També em fa pensar que els responsables d'aquest escrit siguin creadors que en algun moment o altre, en legislatures anteriors i no tots, han rebut suport d'aquest Ajuntament. No vull ser malpensat però tinc la lleugera sensació que aquí hi ha una mica de trampa i de reivindicació partidista. És evident que 30 anys d'Ajuntament socialista han donat per a molt, i que les inèrcies culturals també han creat corrents proteccionistes envers alguns creadors i col·lectius culturals. Perdre la protecció de la Casa Gran sempre genera un desconcert i un tornar a començar. Què hi farem... caure i aixecar-se també és aprendre.
No voldria ferir sensibilitats però ningú em negarà que durant molts anys hi ha hagut un sector cultural gironí recolzat de manera velada; i un altre que s'ho ha hagut d'anar fent com podia, rebent cops per totes bandes, indiferència i la mirada altiva i displicent dels que gaudien sempre de vents favorables. Ara les coses han canviat una mica, i sense entrar a valorar si aquestes beques estan ben repartides o no (la veritat no hi penso perdre ni un minut i el jurat sabrà defensar la seva decisió), em molesta profundament que ara alguns s'emboliquin amb la bandera de la protecció a la cultura gironina i s'erigeixin en els guardians de la puresa i la veritat de la creació artística de la nostra ciutat. El teatre professional també és un negoci, i com a tal, sempre he estat a favor d'un sistema de subvenció que generi la possibilitat de moure i generar benefici: si m'ajuden jo he d'aportar alguna cosa també. En alguns països les subvencions s'han de tornar. Si aquest fos el cas, m'agradaria saber quanta gent del món del teatre presentaria peticions d'ajut.
Ara veig que l'Ajuntament gironí opta per una repartició més per a tothom, més popular i sense premiar la continuïtat. És una opció que respecto i tenen dret a intentar-ho. Quan hi ha hagut diners a la caixa tota ajuda ha estat bona. Ara s'han acabat el temps de fer experiments sense recorregut, amb diner públic. S'ha de fomentar la creació i la nostra evolució cultural, però també s'ha de posar un límit a l'elitisme i l'efímera creació privada que s'allunya de la societat.
Estic al costat del poble, de les bases, dels que comencen, dels que arrisquen, dels que gaudeixen amb el que fan, dels perdedors, dels criticats, dels que sense res construeixen el seu tot. Estic al costat de la cultura que abraça i no de la que exclou. I ara, a rebre!