Podria semblar una paradoxa però en aquests últims temps de crisi econòmica, l'àrea metropolitana de Girona ha vist créixer el seu nombre de sales teatrals rehabilitades o reconstruïdes. Potser la inauguració que ara ens cau més lluny és la del bonic teatre de Celrà. Després va venir Bescanó i també vull destacar l'encertat teatre de Fornell de la Selva: La Sitja. Tres sales totalment renovades, fins a no reconèixer el seu edifici original. Tres espais de cultura de primera divisió, a prop del nucli central de la ciutat de Girona; amb dinàmica, personalitat i empenta pròpia.
També voldria destacar la inauguració del nou teatre del centre cívic de Sant Narcís, un espai per al barri també remodelat i que aporta a la ciutat una caixa escènica totalment equipada i perfectament preparada per incorporar-se al circuit de sales d'exhibició professional de la ciutat. No em vull oblidar d'un teatre que vaig descobrir fa poc i que no fa gaire soroll però que em sembla que el podria fer: el nou teatre de Vilobí d'Onyar, i potser també aquí hi podríem sumar un espai molt acollidor, que també fa funcions teatrals: el teatre de Riudellots de la Selva. Sembla ser que Sarrià de Ter està intentat posar en marxa una sala de petit format per a propostes escèniques més senzilles. Si posem la mirada una mica més lluny hauríem de parlar del nou escenari de La Catequística de Figueres i ben aviat ha d'arribar la inauguració del tant esperat nou teatre de Lloret de Mar.
Estic convençut que em deixo algun equipament escènic de recent obertura, però no arribo a tot arreu. Què està passant? Tothom sap que la cultura és la primera partida econòmica que els ajuntaments i institucions retallen en temps d'estretors. Com podran omplir-se de programacions totes aquestes noves sales? Ara més que mai els professionals de totes les arts escèniques hauran d'ajustar preus i crear produccions de baix cost si volen poder trepitjar aquests nous escenaris; i mai com ara els amateurs han tingut tan a prop l'oportunitat d'entrar en les programacions dels seus municipis gràcies al seu baix cost de contractació.
Vivim en una època de grans contradiccions i el teatre no podia quedar fora d'aquest gran Cafarnaüm en què s'ha convertit la construcció de la nova dècada que comença. Més sales que mai, menys diners que mai. Més actors i actrius que mai i menys produccions que mai. Potser ens calia arribar fins aquí per destriar el gra de la palla. Per reinventar-nos i trobar noves formules d'aproximació i fidelització de públic.
Els programadors culturals i creadors són els responsables màxims de no deixar que aquests nous escenaris que tenim tan propers es converteixin en buits contenidors i siguin els motors de la recuperació anímica i dinàmica d'una societat catalana, que de la mà de la cultura pot superar qualsevol entrebanc i desànim.
També voldria destacar la inauguració del nou teatre del centre cívic de Sant Narcís, un espai per al barri també remodelat i que aporta a la ciutat una caixa escènica totalment equipada i perfectament preparada per incorporar-se al circuit de sales d'exhibició professional de la ciutat. No em vull oblidar d'un teatre que vaig descobrir fa poc i que no fa gaire soroll però que em sembla que el podria fer: el nou teatre de Vilobí d'Onyar, i potser també aquí hi podríem sumar un espai molt acollidor, que també fa funcions teatrals: el teatre de Riudellots de la Selva. Sembla ser que Sarrià de Ter està intentat posar en marxa una sala de petit format per a propostes escèniques més senzilles. Si posem la mirada una mica més lluny hauríem de parlar del nou escenari de La Catequística de Figueres i ben aviat ha d'arribar la inauguració del tant esperat nou teatre de Lloret de Mar.
Estic convençut que em deixo algun equipament escènic de recent obertura, però no arribo a tot arreu. Què està passant? Tothom sap que la cultura és la primera partida econòmica que els ajuntaments i institucions retallen en temps d'estretors. Com podran omplir-se de programacions totes aquestes noves sales? Ara més que mai els professionals de totes les arts escèniques hauran d'ajustar preus i crear produccions de baix cost si volen poder trepitjar aquests nous escenaris; i mai com ara els amateurs han tingut tan a prop l'oportunitat d'entrar en les programacions dels seus municipis gràcies al seu baix cost de contractació.
Vivim en una època de grans contradiccions i el teatre no podia quedar fora d'aquest gran Cafarnaüm en què s'ha convertit la construcció de la nova dècada que comença. Més sales que mai, menys diners que mai. Més actors i actrius que mai i menys produccions que mai. Potser ens calia arribar fins aquí per destriar el gra de la palla. Per reinventar-nos i trobar noves formules d'aproximació i fidelització de públic.
Els programadors culturals i creadors són els responsables màxims de no deixar que aquests nous escenaris que tenim tan propers es converteixin en buits contenidors i siguin els motors de la recuperació anímica i dinàmica d'una societat catalana, que de la mà de la cultura pot superar qualsevol entrebanc i desànim.
1 comentari:
Hola, llegué a tu blog por casualidad, me pareció magnífico, no quería salir sin decírtelo.
Aprovecho la oportunidad para invitarte al mío que es de literatura.
Un abrazo desde Argentina.
Humberto.
www.humbertodib.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada