LA FI DEL COR. ( 30-10-2010)

Quan llegeixin aquestes ratlles estarem entrant en l'última setmana de gravacions de la sèrie de TV3: El cor de la ciutat. Les últimes escenes de plató ja hauran quedat enrere i s'encararà definitivament la recta final d'emissió dels darrers capítols d'aquest dramàtic televisiu català que fa deu anys que surt per antena. Arribar a 1.906 capítols emesos vol dir molts actors, molts realitzadors, molts tècnics de tota mena, molts ?guionistes i sobretot molt públic fidel i d'altre intermitentment dissident, a les històries d'aquesta novel·la de barri televisada. Puc parlar amb coneixement de causa que aquests últims dies han estat especials en els estudis d'Hospitalet.És cert que ja feia un temps que hi havia un lògic cansament general en tots els ?equips de treball, perquè deu anys desgasten el personal més energètic i creatiu; però també és innegable que aquests darrers dies s'ha viscut un clima de comiat, de tristesa, de pèrdua que a tots ens atrapava una mica. Alguns lectors pensaran que aquesta reflexió pot ser banal i que hi ha actualment problemes al món, molt més importants que la tristor d'un col·lectiu televisiu. Moltes vegades he pensat que en algun moment de la història, algun dia concret, es devia destruir, perdre algun Velázquez o algun Picasso, i la vida ha continuat fluint al marge d'aquesta pèrdua artística irreparable. Permetin-me la broma i no vull comparar ni posar al mateix nivell la fi d'El cor de la ciutat amb la cremada d'un incunable o la desaparició d'alguna relíquia egípcia. El que vull dir és que en algun moment tot s'acaba, tot ha tenir o contemplar necessàriament un final; l'important és el valor que donem a cada cosa, aquell instant de comunicació emocional que ens ha aportat durant uns segons o durant segles. Tots sabem que en les feines artístiques els valors solen ser molt individuals i relatius...i també seria discutible si els productes televisius poden entrar en la categoria de treballs artístics.... El que sí tenim clar l'equip d'aquesta sèrie de televisió és que hem treballat per emocionar, per fer riure, per distreure, per fer pensar, per acompanyar o per ajudar a fer entrar bé una bona becaina. Aquest és el nostre tret diferencial. La televisió genera obra de consum ràpid però amb una difusió espectacular i una intensitat i intencionalitat emocional molt directe i afectiva. Estic convençut que molta gent ens trobarà a faltar, que es recordarà dels nostres personatges per molts anys. Segurament en vindran d'altres i aquesta tristesa serà molt efímera i passatgera. Però deu anys de convivència diària són massa per no creure que alguna cosa especial morirà i que amb la distància del temps es recordarà aquesta feina com una experiència única que segurament mai més es tornarà a donar.Aquests dies, durant les últimes escenes d'El cor, hi ha hagut molts moments per a la nostàlgia, però el que ha surat per damunt de tot és l'orgull d'haver participat d'un fet inusual. Jo sóc de l'opinió que tot és art si es fa amb ganes de comunicar i d'establir lligams i la seva duració en el temps no influeix en el seu efecte íntim. Deixem que aquest cor s'aturi, però si un dia els seus batecs els varen emocionar, recordin aquells instants com una vivència artística de sentir-se vius a través d'una ficció televisada.