PLATAFORMA DE DRAMATURGS (05-10.2009)

RedactarEdición de HTMLÉs evident que la ciutat de Girona té una relació especial amb el teatre. No sabria explicar quan va néixer aquest idil·li públic i notori. En part em sento un humil treballador i partícip d'una etapa revolucionària i lluitadora, on juntament amb molts altres artistes i creadors, ens varen proposar, amb més il·lusió que estratègia, trencar la grisor d'aquesta ciutat a la dècada dels vuitanta. La combinació d'aquella joventut estrafolària i bohèmia, juntament amb un Teatre Municipal que des de fa dècades va obrint les seves portes per mostrar el millor teatre possible; i la constància de molts amants del teatre: directors, actors i públic, que mai deixaren buits els escenaris de la ciutat; tota aquesta combinació d'elements, va posar la silent i ara ja vella llavor d'aquesta Girona efervescent d'arts escèniques que comença a ser envejada arreu del món. Si ara s'hagués de fer una valoració de la feina feta fins a aquests moments a les nostre comarques, podríem dir que el col·lectiu d'actors i directors potser podria ser el grup més visible i el que s'ha intentar protegir més. L'Agrupació Gironina de Teatre i un futur Centre d'Arts Escèniques ens fan pensar que la part més coneguda i popular de la creació teatral estarà protegida i en alerta constant. Però en el món del teatre sabem que, sense dramatúrgia, no hi ha direcció i encara menys interpretació. Tota peça de teatre parteix d'una història i qualsevol argument té el seu inici en la sinapsis neuronal d'un autor més aviat solitari i vergonyós. Ara, els escriptors de literatura teatral de les comarques gironines s'han mobilitzat i han decidit unir esforços per fer-se presents i no quedar-se a la cua d'aquest impuls escènic que viuen els nostres pobles i ciutats. Són un grup de persones que tenen en comú la dedicació d'escriure per al teatre i que comparteixen la voluntat d'engegar un nou projecte col·lectiu per a l'escriptura teatral amb els objectius, entre d'altres, de donar suport a la creació dramatúrgica a casa nostra i divulgar l'activitat artística dels escriptors teatrals ja actius prèviament i estimulant al mateix temps l'aparició de nous talents. També volen actuar com a enllaç amb els altres creadors d'arts escèniques i establir un diàleg fluid entre directors i directores, actors i actrius, escenògrafs... per tal d'incentivar projectes comuns. Ara potser ja es comença a tancar el cercle d'una planificació imaginària perfecta. Si s'abonen, es protegeixen i s'esperonen les tres potes principals del fet teatral: l'autor, el director i l'actor, potser podem començar a dir que la base creativa comença a tenir estructures sòlides. Si treballem tots junts, sense presses,amb constància i amb respecte, potser sí serà veritat, allò que tothom ja diu, que Girona i el teatre s'estimen.