JOAQUIM ARMENGOL (20-10-2008)

Estic decepcionat amb l’Associació Gironina de Teatre. Torna Temporada Alta i tornen les critiques teatrals del Sr. Joaquim Armengol. Durant l’any ja estem acostumats a les crítiques i sortides de tó del nostre ”enfant terrible” oficial, però aquest dies s’hi incorpora al joc dels desproposits un bon ajudant. El mes trist és que el nostre “sindicat” d’actors mira cap a una altra banda sempre més preocupats per generar feina que no pas defensar els que ja la generen. Quan plantarem cara als que en nom de la critica teatral carreguen insolentment i de males maneres contra el resultat del nostre esforç? No podem tolerar que facin pseudo literatura amb el nostre ofici i que aboquin els seus intelectualitzats coneixements de biblioteca damunt de la nostra dura realitat laboral. S’ha de dir: prou!, com va fer el Sr. Cuní i treballar per tornar al públic el seu poder d’opinió i decisió, que un dia va ser robat pels que somnien amb un talent teatral que mai tindran ni experimentaran. Alguns pensaran que no acceptem les crítiques i d’altres diran que estem dolguts pels cops rebut, però a títol personal penso i defenso que la crítica teatral es necessaria sempre que sigui des del respecte i les bones maneres. Tot es pot dir si es diu amb màxima educació. És dur tirar endavant un projecte i molt més de de la perifèria del territori, estem disposats a que la opinió d’un “entès” tingui més pes que la de tot un auditori convençut ? Jo ja estic saturat de tanta prepotència, cal organitzar-nos i plantar cara. Per posar una exemple d’aquesta mala educació els transcric alguns fragments de la crítica que va fer a la meva obra Sols al cel, la titulava: “La petulància o l’àngel caigut” i deia entre d’altres coses: “.....Com us ho diria, hem arribat a un punt poca-solta en què s'ha dissolt qualsevol diferència entre criteri i opinió. Avui dia qualsevol potiner té l'atreviment i la possibilitat d'autoproclamar-se d'interès públic. Així és fàcil observar, en qualsevol plataforma visual, espectacles de pati de col·legi que passen per exemples de creativitat prodigiosa”; “...De vegades el contacte amb la gent deprimeix.” De l’obra Soterrani en va titular la critica: “Mal d’estòmac”,i deia“…Els actors semblaven un parell d'estaques clavades. Cossos sense sang. La interpretació correcta i avorridíssima...a cops s'enfarfega i s'empassa les vocals, s'esmunyen lluny i es dissolen en una mena de murmuri inintel·ligible. Redéu, quin ensopiment!” A L’Any del pensament màgic, titulava “Asèpsia” i deia: “....divendres no, no hi va haver prodigi a l'acollidora sala La Planeta...” Sr. Armengol...nosaltres intentem fer teatre, no miracles! La setmana passada va tocar el rebre als bons professionals i companys de la Cellera, els de 4produccions. Els hi estripa el final i els redueix a un grupet d’amics que aspiren ingenuament a fer teatre professional. Fins quan permetrem aquesta manca de respecte envers el nostre ofici ? Reclamo un debat urgent dins la professió gironina!