EL TEATRE DE LA VIDA. Recull d'articles publicats al DIARI DE GIRONA. .: DESCENTRALITZAR EL TEATRE( 10-09-2007)

“ELS ARTISTES HAN DE TREBALLAR PER FER DESCOBRIR EL QUE D'ALTRES NO VEUEN. TREBALLAR EN AQUEST OFICI PENSANT EN EL RECONEIXEMENT NO ÉS UN BON CAMÍ. LA VIDA ENS HA ESTAT DONADA PER ENRIQUIR EL NOSTRE ESPERIT" Vincent Van Gogh.

"LOS ARTISTAS DEBEBEN TRABAJAR PARA LLEVAR A LA LUZ LO QUE OTROS NO VEN.TRABAJAR EN ESTE OFICIO CON EL SOLO OBJETIVO DE VENDER NO ES UN BUEN CAMINO.LA VIDA NOS HA SIDO ENTREGADA PARA ENRIQUECER NUESTRO ESPÍRITU".

Vincent Van Gogh.

“QUE L'ÈXIT, O LA SORT, T’ARRIBI TARD O D'HORA, SI ÉS QUE ARRIBA ALGUNA VEGADA; ÉS REQUISIT INDISPENSABLE DONAR-SE COMPTE FINALMENT, QUE HEM ESTAT AFORTUNATS DE VIURE-LA”.

Tennessee Williams.

“QUE EL ÉXITO O LA SUERTE, TE LLEGUE TARDE O TREMPRANO, SI ES QUE LLEGA ALGUNA VEZ; ES REQUISITO INDISPENSABLE DARSE CUENTA FINALMENTE QUE HEMOS SIDO AFORTUNADOS DE VIVIRLA”.

Tennessee Williams.

CRITICA TEATRAL DE LA PRESENTACIÓN DE TENNESSEE(W) EN MADRID.

28-01-2012 - Antonio Castro

Después de recorrer más de 40 localidades catalanas, el actor Martí Peraferrer da el salto con su espectáculo “Tennessee” al resto de la geografía española. Ya ha estado en Zaragoza y ahora se presenta en Madrid, en la sala Triángulo.

En 1975 el aclamado dramaturgo publicó sus propias memorias que en España editó Bruguera. No fue nada recatado a la hora de contar sus aventuras de todo tipo, desde las familiares a las teatrales, pasando por las sexuales. Williams (Thomas Lanier Williams III) falleció en febrero de 1983, dejando algunas de las obras maestras del teatro en el siglo XX. El pasado marzo se cumplieron cien años de su nacimiento. No está mal recordarlo con este espectáculo.

Martí Peraferrer es un actor conocido en Cataluña, donde trabaja regularmente en teatro y televisión. En 1994 se presentó en Madrid, estrenando la primera comedia de Juan Carlos Rubio, “Esta noche no estoy para nadie”. Después volvió a sus orígenes. Para subirse de nuevo a un escenario no ha elegido el camino fácil de la comedia y el “cuentachistismo” que invade todos los rincones. Ha seleccionado algunos de los capítulos más dramáticos de la vida de Tennessee y los recrea, arropado por una funcional escenografía y una cálida iluminación que envuelve la intimidad del escritor mientras dicta sus recuerdos a una grabadora. Podría haber elegido los divertidos avatares que pasó en sus estrenos y sus relaciones con los astros de la época. Pero tal vez ha pensado el actor que muchos de aquellos nombres resultarían desconocidos ya a los espectadores jóvenes. Por eso prefiere hablar de su vida, que fue de todo menos fácil: la presencia opresora de su madre, el drama de la hermana Rose, los viajes a Francia, el encuentro y pérdida de su amante Frank Merlo… Otros aspectos de la bajada a los infiernos de Tennessee –el alcohol, las drogas…- no los narra, los vemos en las transiciones del espectáculo, aprovechadas por Peraferrer para cambiar de registro. El final de la vida del protagonista fue trágico y lo intuimos en escena. Pero el actor prefiere terminar con un guiño más optimista, a modo de final de una conferencia, con una especie de canto al orgullo de haber hecho lo que quería, haber triunfado y haber sobrevivido.

Es un buen acercamiento a la figura del autor de “El zoo de cristal”, “La noche de la iguana” o “Un tranvía llamado Deseo”. Las dos últimas, por cierto, vistas en Madrid las últimas temporadas. Quienes conozcan al personaje se encontrarán antes sus rincones más oscuros. Si no tienen mucha idea de quien fue T. Willams verán la lucha vital de un hombre dispuesto a todo para ser él mismo.

CRITICA TEATRAL ESPECTACLE TENNESSEE(w). DIARIO DE MALLORCA

Teatro crítica

Del que sí quiero acordarme

18-11-2011 23:19

Francesc M. Rotger. palma

Huy, qué difícil es recrear la vida de un escritor sobre un escenario. No sabe uno si dar por sobreentendido que la gente conoce su obra, u optar por una lección de literatura. Corre uno el riesgo de caer en una 'vida de santos', o de quedarse con determinados aspectos, o de moldear al personaje desde un punto de vista subjetivo.

Teatre Blau como compañía, el director Francesc Cerro y el excelente actor Martí Peraferrer, como adaptador de las memorias del dramaturgo y único intérprete, nos transmiten una atmósfera tennessiana convincente: terno blanco, máquina de escribir, magnetófono, sombrío apartamento, seductora banda sonora. Los primeros compases se me antojan un poco artificiosos: es como si Williams estuviera recitando un papel ante el micrófono. Poco a poco, sin embargo, el escenario va vivificándose de tremendas experiencias y recuerdos, y para cuando llegan las escenas finales el espectador ya está atrapado en la veracidad, tan difícil, que Peraferrer transmite.

Williams, pese a su calidad, es un autor sobre el cual el tiempo no ha pasado en vano (pese a montajes recientes, y alguno magnífico, de sus textos más conocidos), pero aquí en cambio Peraferrer y compañía consiguen conmovernos con algunos episodios de su biografía (dramática; como tantas otras), pese a las distantes referencias de tiempo y de geografía. Un estupendo ejercicio actoral y escénico que en bastantes momentos nos impacta con hondura y que se mereció con creces las reiteradas ovaciones del público.

Tennessee

Teatre Principal (Palma)

Dramaturgia e interpretación: Martí Peraferrer i Vayreda. Dirección: Francesc Cerro. Escenografía: Serramitja-Garangou.

dissabte, 15 de setembre del 2007

DESCENTRALITZAR EL TEATRE( 10-09-2007)

Suposo que no descobreixo cap secret d´Estat si dic que uns mesos abans de plegar, l´expresident Maragall va voler fer un sopar privat amb una quinzena de gironins de professions variades i alguns amb militància desconeguda. El més segur és que volgués conversar i palpar quin era l´estat de l´opinió pública en aquesta part del territori, en diferents sectors de la societat.Deixant de banda alguna que altra anècdota, en aquella trobada vaig poder adreçar directament al Sr. Maragall dues qüestions relacionades amb el món del teatre. La primera reflexió era sobre la inexplicable fuga de cervells teatrals fora de casa nostra: Mario Gas, Josep Maria Flotats, Lluís Pascual, Albert Boadella, Núria Espert... Aquest tema donaria per a una altra columna.La segona qüestió que vaig plantejar a l´expresident va ser l´encert de projectar una xarxa de centres d´arts escèniques que descentralitzés el nucli absorbent de creació teatral en tots els seus àmbits, que des de fa ja molts anys, planteja Barcelona com a ciutat mare.Fa quatre dies he observat amb molta satisfacció en aquest diari, la foto de tres directors de centres d´arts escèniques (Sunyer-Pla-Madico), explicant plegats el que serà en un futur una xarxa de producció i intercanvi de projectes teatrals de qualitat nascuts en ciutats com Salt/Girona, Terrassa i Reus. Per fi veig cristal·litzat un dels meus somnis com a actor: igualtat d´oportunitats indistintament de la ciutat on vius.Ara comença un període emocionant. Sempre quan neix un projecte es disparen les expectatives i es difícil gestionar les il·lusions projectades sense caure en el desànim. Tinc confiança plena amb en Salvador Sunyer, que sabrà gestionar amb eficàcia i realitat la paraula descentralització.Com a actor gironí n´espero molt d´aquesta nova etapa. Demano que no ens convertim en una sucursal de producció barcelonina on la quota gironina sigui relegada a papers de figuració. El cap em bull de preguntes. Per exemple: quan un actor d´aquí va a treballar a Barcelona s´ha de pagar el desplaçament de la seva butxaca. Pagarem les dietes del actors barcelonins per venir un mes a treballar a Girona? És aquí on l´AGT, ( Agrupació Teatral Gironina) ha de començar a fer valer la seva força sindical com a Associació d´Actors i Directors Professionals Gironins.No serà fàcil trobar un just equilibri però estarem atents perquè la paraula descentralització sigui una realitat i no un pastís que engreixa sempre els mateixos. Molta força Salvador!

4 comentaris:

montse ha dit...: Nominat!
Hi ha una iniciativa bloggera de donar un premi simbòlic al "Blog solidari". A mi m'han nominat, i per seguir la cadena, he de nominat 7 blogs més, que a mi em diguin alguna cosa i que jo consideri solidaris amb alguna causa.
Així que, ja ho saps, si vols fer créixer aquesta comunitat bloggera, pots nominar! Has d'escriure un post al teu blog, amb el logo del premi (pots copiar-lo del meu blog), el blog que us ha nominat i els teus set elegits.
Sembla interessant per poder-nos conèixer, nos et sembla?
El meu blog http://www.gossos-arreplegats.blogspot.com; 17 de setembre del 2007, a les 12:28
Cristina ha dit...: M'agrada molt com actues a la sèrie El Cor de la Ciutat, ets un dels millors actors, et pega més el Sáhara solidari que actua que no el Sáhara comercial, una abraçada!; 19 de setembre del 2007, a les 11:21
Anònim ha dit...: Espero que continuis actuant al "Cor". M'encanta el personatge del Sàhara i, de totes les temporades que he vist d'aquesta sèrie, la de les violacions és la que més m'ha agradat. Llavors jo tenia 13 i 14 anys i m'hi vaig enganxar. Et felicito pel teu treball com a actor i director. Realment formidable! Una abraçada des de Tortosa.; 28 de setembre del 2007, a les 9:04
Anònim ha dit...: Molt interessant la teva reflexió. Jo visc a la Catalunya interior, prop de Vic i sempre hem patit el tema de la centralització a nivell cultural. Ja que no estic en el món del teatre i sovint és dificil trobar aqst tipus d'informacions si no mires en lupa els diaris, m'agradaria molt si d'aquí uns mesos ens expliques com està anant el tema i si realment és una descentralització o un paripe com mlts d'altres.

Salut!; 18 d’octubre del 2007, a les 23:46

Publica un comentari a l'entrada

Currículum Resumit

• En Martí Peraferrer i Vayreda neix a la ciutat de Girona el desembre del 1965. A l’edat de 16 anys ingressa en el conegut grup de teatre al carrer gironí Tripijoc i allà descobreix la seva vocació teatral. Compagina els espectacles d’aquesta companyia exitosa amb la carrera de magisteri fins que a l’edat de 22 anys ingressa a l’Institut del Teatre de Barcelona. Mentre cursa els seus estudis d’art dramàtic és seleccionat per interpretar el paper protagonista del musical “El rei de l’Orient” d’Offenbach dirigit per Carlo Boso. A partir d’aquí inicia una carrera d’actor professional estable passant per diferents companyies teatrals: Companyia Sivia Munt, companyia Pep Munné, Companyia Flotats, Companyia Teatre Romea, Companyia d’Esperanza Roy....Compagina el teatre amb la televisió on a treballat com a presentador del programa musical “Sputnick” i també com actor en infinitat de series dramàtiques: “De professió API”, “ La granja”, “Secrets de Família”, “Sitges”, “Médico de famíla” “El cor de la ciutat”, “Hospital Central”,”El comisario”, entre d’altres... Treballa en la radio i el doblatge. S’instal•la a Madrid durant dos anys i després fa el salt a Costa Rica on fa tasques de direcció i producció. A la seva tornada a Catalunya fixa la seva residència a Girona on des d’allà continua dirigint la seva pròpia companyia “El Teatre blau”, representat espectacles de gran format com: “L’alegria de passa” de Rusinyol, “Canigó” de J. Verdaguer o l’adaptació teatral de la coneguda novel•la del seu besavi Marian Vayreda, “La Punyalada”. El seu últim repte teatral ha estat l’espectacle monòleg “Van Gogh” d’Ever Blanchet , recollint molt bones crítiques i l’estrena de “Ieti”. Dirigeix des de fa quatre anys el prestigiós Festival Internacional de teatre amateur de Girona (FITAG) i escriu articles periòdicament al Diari de Girona des de fa vuit anys. Té uns quant de textos teatrals publicats: ”Mireu-vos als ulls”, “Sols al cel”, “La punyalada-Versió Teatral”. Ha dirigit d’altres muntatges com: “A la silla”, “Temps Vertical”, “Els batecs del Turó”, “Si pogues parlar...”. En aquests moments assaija la nova obra de Josep Pere Peyró: La vida lluny del poetes i està escibint el seu nou text teatral: "El sol de les tres".

CURRICULUM VITAE. EXTENS.

Martí Peraferrer Vayreda
C U R R I C U L U M V I T A E

Martí Peraferrer Vayreda. Girona 1965

1. DADES D’IDENTIFICACIÓ PERSONAL

Nom i cognoms: Martí Peraferrer Vayreda
Lloc i data de naixement: Girona, 8-12-1965
Adreça: Can Saus. Sant Esteve de Guialbes. 17468 Vilademuls . Girona
E-Mail: marti0203@gmail.com

Blog: http://martiperaferrer.blogspot.com

2. ESTUDIS

2.1. Titulació escolar i universitària

Estudis d’EGB, BUP i COU realitzats a la ciutat de Girona
Llicenciat a l’escola de Magisteri en l’especialitat de Ciències (Universitat de Girona)
Alumne d’art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Promoció 1987-88

2.2. Altres estudis

Estudis de solfeig i flauta travessera al Conservatori de Girona
Curs de Comedia dell Árte a càrrec del director italià Carlo Bosso fet a Pamplona
Classes de cant amb els professors Fernando Bañó i Margarita Sabartés

3. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

3.1. Actor en els muntatges teatrals

Tirant lo Negre, Ali...què? i Carnestoltes a càrrec de la companyia Tripijoc
Trastóbilis Mecs amb la companyia Trastóbilis Teatre. Girona
Les precioses Ridícules de Molière. Companyia Teatre Set
El rei de l’Orient. Musical de Joan Rendé amb músiques de Jacques Offenbach. Companyia
Teatre al Paral•lel. Direcció a càrrec de Carlo Bosso. Teatre Condal
El Castell dels tres dragons de Serafí Pitarra. Companyia Sílvia Munt. Teatre SAT de Sant
Andreu
Cavalls de Mar de Josep Lluís i Rodolf Sirera. Companyia Josep Maria Flotats. Direcció de
Josep Maria Flotats. Teatre Poliorama
Tot Assajant Dom Juan de Brigitte Jacques. Companyia Josep Maria Flotats. Direcció de
Josep Maria Flotats. Teatre Poliorama
Contes dels Boscos de Viena d’Ödon Von Horváth. Companyia Pep Munné. Direcció de Pep
Munné. Teatre Condal
Càndid. Musical de Leonard Bernstein. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
Direcció de Xavier Albertí. Teatre Romea
A peu Pla sobre textos de Josep Pla. Companyia Ara Pla! Gira catalana
Eros d’ encesa fletxa. Muntatge poètic sobre textos de Jaume Creus. Versus Teatre
A la Cadira de Martí Peraferrer. Autor i actor. Direcció a càrrec d’Imma Colomer. Sala Muntaner
Esta noche no estoy para nadie de Juan Carlos Rubio i amb Esperanza Roy. Direcció de Joaquín Vida. Estrenada al Teatre Fígaro de Madrid. Gira per tota Espanya
Actor en el monòleg “Van Gogh”. Producció del Versus Teatre pel Festival Grec de Barcelona.
“Ariadna al laberint grotesc” d’Espriu. Organitza AGT de Girona
Ieti. Autor Pere Solés. Direcció Silvia Escuder.
La vida lluny dels poetes. Cia. La invenció. Direcció Josep Pere Peyró

3.2. Treballs a la televisió

Participació en els espais dramàtics dels concursos de TV3: Vostè jutja i Tres pics i repicó.
Direcció: Josep Maria Puyal
Participació en la sèrie dramàtica de TV3: La granja. Realitzador: Orestes Lara
Actor convidat a la sèrie de TV3: De professió A.P.I. Amb l’actor i humorista català Cassen i
realitzada per Esteve Duran
Actor protagonista en un capítol de la sèrie Vostè Mateix. Realitzada per Orestes Lara
Actor protagonista en diferents capítols de la sèrie feta a TV3: Estació d’enllaç. Sota la
direcció del realitzador Jordi Frades
Participació en els capítols finals de la sèrie de TV3: “Secrets de Família”.
Actor principal en els 36 capítols de la sèrie de TV3: “Sitges”. Realitzada por l’Eduard Cortés
Participació a la sèrie “Médico de Família” de Tele 5
Participació a la sèrie “Carvallo”
Participació a la sèrie “La tramuntada”
Participació a la sèrie “Homenots” de TV3.
Actor protagonista a la sèrie “El Cor de la Ciutat” TV3. Paper. “El Sahara”
TV-movie: “Els fills robats”Coproducció TV3-Rai Italia.
Participació com actor convidat a les sèries “Hospital central” i “El comisario” de Tele5

3.3. Presentador de televisió

Presentador de l’espai musical diari de TV3: “Sputnik TV”, durant les dues temporades consecutives 92 i 93. Realitzador: Jordi Frades. Premi Ciutat de Barcelona al millor programa musical de la temporada.

3.4. Cinema

Actor protagonista en els curtmetratges : “Haz lo que te dé la gana” dirigit per Paco Camino de
Tibidabo Films i “Llame antes de entrar” de Tola Castillo i produït per Invitro films
Actor secundari en la pel•lícula: “Puro Veneno” de Xavier Ribera

3.5. Autor teatral

Autor de l’ obra de teatre : “ A la cadira”. Estrenada el 14 de novembre de 1997 a la Sala Muntaner de Barcelona i dirigida per l’actriu Imma Colomer. Escenografia: Eduard Arranz-Bravo. Companyia Infinit Teatre. Versió estrenada també en castellà.
Obres de teatre estrenades “Vine a Verte” (Catalunya, Mèxic, Argentina i Estats Units) ,
“Mi estancia interior” ( Madrid) , “Sols al Cel” ,( Girona. Editada) , “Mireu-vos als ulls”
(Girona. Editada).
Dramatúrgia de l’espectacle “Planeta Calders” ( Madrid) , “Sols al cel”.
Premi “Manuel Bonmati” per l’article periodistic “ La nostra Pluja”.
Adaptació teatral del poema èpic de J. Verdaguer “ Canigó”
Publica l’adaptació teatral de la novel•la del seu besavi “La Punyalada” de Marian Vayreda.
(Editada)
Altres dramaturgies escrites: “ Les vides del Castellum”, per encàrrec de L’Ajuntament de Sant
Julià de Ramis.
“L’última nit de Mercè Rodoreda”, per encàrrec de l’ajuntament de Palamós.
“Els batecs del Turò”, per encàrrec de l’Ajuntament de Llagostera.
“El temps vertical” estrenada a la vila de Llagostera.
Actualment tres projectes d’escriptura: “Bye Bye, Cugui”, “Naufragis” i “Tennessee (W)”

3.6. Direccions teatrals

Direcció de la versió castellana del monòleg “ A la silla”. Interpretat per l’actor de Tele 5
Iván Hermes. ( Al salir de classe.)
Direcció del muntatge teatral “Planeta Calders”. Estrenat a Girona per la companyia Infinit
Teatre el juliol del 2000. Director i fundador d’aquesta companyia teatral
Direcció de “ L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol i música d’ E. Morera. Encàrrec per la Diputació de Girona. Espectacle infantil “El Racó dels contes de Gianni Rodari” per a la Companyia Infinit Teatre estrenat a Madrid el dia 26 de Maig
“Canigó” . Adaptació del poema èpic de Jacint Verdaguer. Espectacle amb il•lustracions musicals interpretats pel Conjunt Orquestral de Girona
Direcció de l’obra “Mireu-vos als ulls”. Escrita per Martí Peraferrer i interpretada pel grup
Infinit Teatre.
Direcció teatral del muntatge “La Punyalada”. Adaptació teatral de la novel•la escrita per Marian Vayreda(besavi de l’actor). Estrena a Olot el 6 de Juny.
Direcció de “Sols al Cel”. Teatre Blau. Estrenada Girona. Sala La planeta.
Direcció de “El Temps vertical”, “ Les vides del Castellum ““l’ultima nit de Mercè Rodoreda”,etc.

3.7. Altres dades

Actor a Catalunya Radio, estudis de doblatge i publicitat. Col•laborador en diferents programes de ràdio
Diferents textos en procés de creació
Des de l’any 2000 és col•laborador quinzenal d’articles d’opinió culturals al Diari de Girona fins al dia d’avui.
Col•laborador teatral de l’emissora de radio Ona Girona.
Director del projecte de sala de petit format: El teatre del Camp
a Campllong. Girona
Dona classes de formació teatral i d’interpretació.
Director de l’espectacle dramàtic de l’acte “Nit de Poetes” Amics Unesco.
Des del 2005 és el director del FITAG, Festival Internacional de teatre amateur de Girona.

Girona, Desembre del 2009

EL TEATRE DE LA VIDA. Recull d'articles publicats al DIARI DE GIRONA. .

Video Espectacle TENNESSEE(W)

Video-Trailer: Obra de teatro TENNESSEE(W). Versión en castellano

CRITICA TEATRAL ESPECTACLE TENNESSEE(w). DIARIO DE MALLORCA

ENLLAÇOS A BLOG ON PARLEN DE TENNESSEE(W)

Sempre escoltant/ Siempre escuchando!

I ARA QUÈ HI POSA AL GUIÓ DE LA VIDA?

dissabte, 15 de setembre del 2007

DESCENTRALITZAR EL TEATRE( 10-09-2007)

4 comentaris:

EL TEATRE DE LA VIDA. Recull d'articles publicats al DIARI DE GIRONA. .

MARTÍ PERAFERRER I VAYREDA. Recull d'articles sobre teatre publicats al Diari de Girona.

Als 40!!!

Roma

M'agrada el Blau.

EL MEU NOU REPTE. VAIG A TOTES!!! PROPERA ESTRENA. ( sense data)

PROPERA ESTRENA COM AUTOR.

CIA.LA INVENCIÓ.

COM ACTOR: EL MEU EXIT PERSONAL

COM A AUTOR: ESTRENADA EL 14 I 15 DE MARÇ- LA PLANETA-GIRONA

ESTRENADA EL: 25 i 26 d'abril a LLagostera

COM A DIRECTOR: GENER 2009 La planeta- Girona

COM A DIRECTOR: Espectacle actual. (En contractació)

EL MEU SOMNI IMPOSSIBLE: Una passejada d'estiu a mitja tarda amb Josep Pla.

Martí i família